El Llimoner

El llimoner.






He deixat passar massa temps sense escriure. De fet, per fer-ho, això d'escriure, un necessita els seus moments d'inspiració, i val a dir que en el terennar diari, no és fàcil trobar-los. Més aviat és complicat trovarlos. De fet, no n'hi ha de moments d'inspiració en el meu terennar diari.

Però avui, la cosa ha anat d'una altra manera. No es tracta pas d'un moment d'inspiració, sinó d'una font d'inspiració... el llimoner.

Ja fa unes setmanes, la mare hem va demanar que li plantés un llimoner. Tal ment com si es tractés d'un costum familiar, o be d'alguna promesa que hagués fet. El cas es que m'ho va demanar, i dit i fet. Mare, ja tens el llimoner plantat. Ara només cal que el vinguis a veure.

Ahir dilluns, la Sònia i jo ens vàrem entretenir a fer-li un bon clot, a trasplantar-lo, i a regar-lo bé, tot seguint els consells de la mestressa del centre de jardineria.

Val a dir, que això de plantar un arbre, és tota una experiència, i en aquest cas, fixeu-vos, m'ha servit d'excusa per actualitzar el blog i tot.

Així doncs, aquí el teniu, el llimoner, i amb flor i tot.

Salut!!