Hasta siempre, Breixo.

El lunes pasado, 21 de julio, os explicaba lleno de alegría, como Sonia y yo intentábamos sacar adelante un cachorro de ardilla Roja. Breixo. El pasado jueves, Breixo nos dejó, a pesar de nuestros esfuerzos, la Naturaleza, como debe ser, fue mas fuerte que nosotros. Quizás su entorno no fue el mas recomendado, quizás cometimos algún error en su alimentación (leche materna), quizás ya fue su madre quién le abandonó al detectar antes que nadie, su debilidad...Nunca lo sabremos. Ahora nos toca llenar su vació con recuerdos, fotos y vídeos. Fueron tan sólo 4 días, pero fueron intensos, aprendimos y sentimos cosas que nunca antes habíamos sentido.

El amor por la Naturaleza y sus criaturas, te llena.

Hasta siempre, Breixo!!

Breixo

Os presento a Breixo.

Este cachorro de ardilla roja, de a penas un mes de vida, se encontraba tirado en una cuneta. Debido a un desbroce, tiraron su casa accidentalmente. Ramón, le salvó la vida al localizarlo entre los restos de ramas y maleza, Pedro lo bautizó como Breixo, y ahora nuestra tarea, es alimentarlo, hasta que se valga por si mismo. Sin duda, una tarea enternecedora.

http://www.youtube.com/watch?v=8A2RWofFZss

"Ciervo Volante"

Pels voltants de casa, gairabé hi volta de tot, vaques, gossos, gats, senglars, anfibis, rèptils, tot tipus d'insectes, aràcnids, etc... però com el de l'altre día, encara no n'aviem tingut cap. El cert és que hem va fer molta il·lusió, per la seva bellesa, fortalesa, i pel temps que fèia que hem topava amb un especímen com aqust. Es tracta del "ciervo volante" (vacaloura a Galícia). Com no podía ser d'altra manera, vaig sentir la necessitat d'inmortalitzar el moment, i aquí el teniu. Amb aquest tipus de "veïns", un sempre està distret. Salut!!

Refresc

Aquests últims dies, he estat acompanyat dels pares. Ja fa un any i mig que vaig marxar de Catalunya per establir-me a Galícia, i tot i que de tant en tant els he anat visitant (no tant com voldria), aquesta ha estat la primera vegada que ells han vingut fins aquí.

Han estat tan sols cinc dies, però han estat intensos, ja que a part de la seva companyia i de tots els records de la família que duien amb ells, he pogut gaudir dels aires de Catalunya en forma de Cava, xocolata "Solé", mistela i carquinyolis de Sant Llorenç Savall... Dit així, pot no semblar molt materialista, però aquestes petites coses, en la distància, prenen un caire patriòtic que etremouen fins els mes vells records i et carreguen les piles d'allò més.

Però si hi ha agut alguna cosa que he afegit per sempre en el record i que hem permetré el luxe de gaudir-ne durant molt de temps, ha estat el litre i mig de romesco que el pare va deixar-nos fet abans de marxar, la recepta de vedella amb que la mare ens va delectar per dinar, i el nou refresc de l'estiu...

Mentres ells eren aquí, varen aprofitar un matí per anar a comprar, per allò d'omplir la nevera i tenir de tot durant la seva estada, i entre les queviures que varen dur, hi havia una ampolla de "Minute Praid" de llimona amb un toc de menta.

Es tracte d'aquells refrescos que sempre veus en els supers, però mai agafes, no ho se, es com si estiguessis acostumat a una altra cosa, i no et vingués de gust provar res més.... El cas és que el pare ens el va aconsellar, i de fet, va valdre la pena, sens dubte es tracte d'un sabor diferent, i ben fresc, entra de conya.

Ells varen marxar, i de l'ampolla en va quedar una mica.

Al cap d'un parell de dies, després d'haver sopat, i tot mirant una pel·lícula, hem va venir de gust beure alguna cosa, i vaig recordar-me del "Minute". Al avocar-lo al got, francament, no en tenia pas suficient per la necessitat del moment, així que vaig tirar de la imaginació, i aquí comença el refresc:


Glaçons, un xarrup de ginebra ("Tanquerai" en el meu cas), una mica de "Minute Praid" de llimona (en aquest cas, tot el que quedava), i acabem d'omplir el got amb gasosa..... Hostia!!!!!!! això si que es veu sol, i en vull més!!!!!

Heu de provar-ho....

Gràcies per la visita i per aquestes experiències.



Salut!!!

El Llimoner

El llimoner.






He deixat passar massa temps sense escriure. De fet, per fer-ho, això d'escriure, un necessita els seus moments d'inspiració, i val a dir que en el terennar diari, no és fàcil trobar-los. Més aviat és complicat trovarlos. De fet, no n'hi ha de moments d'inspiració en el meu terennar diari.

Però avui, la cosa ha anat d'una altra manera. No es tracta pas d'un moment d'inspiració, sinó d'una font d'inspiració... el llimoner.

Ja fa unes setmanes, la mare hem va demanar que li plantés un llimoner. Tal ment com si es tractés d'un costum familiar, o be d'alguna promesa que hagués fet. El cas es que m'ho va demanar, i dit i fet. Mare, ja tens el llimoner plantat. Ara només cal que el vinguis a veure.

Ahir dilluns, la Sònia i jo ens vàrem entretenir a fer-li un bon clot, a trasplantar-lo, i a regar-lo bé, tot seguint els consells de la mestressa del centre de jardineria.

Val a dir, que això de plantar un arbre, és tota una experiència, i en aquest cas, fixeu-vos, m'ha servit d'excusa per actualitzar el blog i tot.

Així doncs, aquí el teniu, el llimoner, i amb flor i tot.

Salut!!

Historia del cambio

Hace un tiempo, cuando la empresa donde trabajaba decidió centralizar todas sus oficinas en un único edificio en Barcelona, fue cuando escuché por primera vez, lo del “cambio para la innovación”.


A partir de aquel momento, ciertamente algo cambió, en el entorno, en la relación entre empleados y mandos intermedios, incluso entre empleados y cúpula directiva. De repente se habían vuelto mas cercanos, mas amigables...incluso hablaban el mismo idioma que el resto...


En la compañía, se empezaron a realizar cursos, charlas y seminarios acerca del cambio para la innovación. Se nos hablaba de nuevos tiempos, nuevos métodos de trabajo. Se invocaba a la comunicación, a compartir información, y a fomentar la participación conjunta entre “sala de máquinas”, “el puente de mando” y el “armador”.


Por aquel entonces, yo estaba ubicado en el departamento de producción, gestionando proyectos tecnológicos para grandes clientes. Recuerdo que todo aquello del cambio, me impacto, y decidí participar plenamente de ello, así que junto a los que hoy son mis dos socios, empezamos a gestar lo que mas adelante nos llevaría a realizar el “cambio para la innovación”


Meses después, dejamos atrás nuestras ciudades natales, nuestras familias y nuestros antiguos empleos, para establecernos en Galicia.


Nuestras vidas habían cambiado, nuestro entorno, nuestros empleos, habíamos realizado un giro de 180 grados.


El cambio para la innovación se había consumado.


Hoy, estamos llevando a cabo por cuenta propia, un proyecto ambicioso e innovador para hacer llegar la banda ancha a todo el entorno rural gallego.

Wimax, MIT i "El Progreso".

Aquests últims dies hem anat una mica de cul, i es que hem estat treballant de valent per preparar el MIT (mostra de noves tecnologies de Lugo).

M'explico: des d'un principi, i de cara a la MIT, la nostra intenció era muntar una demo Wimax real, (enllaç adsl via radio a varis kilòmetres de distància). Aquesta tecnologia es perfila com la solució per proporcionar banda ampla a aquelles zones on no arriba ni el coure ni la fibra, be pel terreny, be pel cost de la infraestructura i la poca densitat de població que no permet una amortització de la inversió a realitzar.

La tasca no era fàcil, ja que calia adquirir el hardware, un ajuntament que volgués col·laborar, i la mà d'obra.

Aquesta última part, la teníem resolta, i la primera, amb calers també quedaria resolta. La segona part, és la que demanava més ma esquerra, però també es va aconseguir.

Un cop tot lligat, ja podem començar...



Si, ho veieu bé, és la Sònia enfilada en una teulada, i muntant un màstil d'antena...

La veritat és que barem tenir moments de tot, divertits, emprenyats....i de cangueli, però tot va sortir molt bé.





Aquesta ha estat l'antena muntada. Com podeu veure, hem incorporat una càmera, per poder tenir imatges del poble via web.

Tot un èxit!!!!


Amb part de la feina feta, ja podíem anar cap al palau de congressos, ja que calia muntar l'estand amb els enllaços WIFI pertinents per poder connectar amb la càmera.





Aquest és l'estand, si, ja ho se, no és gaire cosa, però entre els tríptics que barem fer, els bolis de fer bombolles, si, si, de fer bombolles!!!! i la demo Wimax, va ser tot un èxit.





Tant ha estat l'èxit, que el diari local "El Progreso", parla específicament de nosaltres, de IGN-Solutions i la tecnologia Wimax, i l'ajuntament de Bóveda (l'ajuntament col·laborador), ja ens ha demanat un estudi per implantar la tecnologia a tot el territori.

El dijous hem de fer una xerrada a un grup d'alumnes d'FP d'electrònica, i el proper dia 5 de Novembre, tornem a tenir xerrada sobre Wimax i la demo realitzada a Bóveda, però aquest com amb els alcaldes de Lugo i rodalies...això comença a rutllar!!!!

En el següent enllaç, podreu llegir la notícia.

http://www.elprogreso.es/pdf.asp?Dia=21&Mes=10&Ano=2007


Salut!!